Nadal

Nadal, si mai ho dic,

té un so de fusta antiga;

Nadal, ara que ho dic,

és molsa, llum i abric.

Nadal, si mai en parlo,

són l’àngel i els tres reis;

Nadal, ara que en parlo,

fa por de no trencar-lo.

Nadal, si ve la nit,

és una teia encesa;

Nadal, quan ve la nit,

abrusa el goig petit.

Nadal, mentre no arriba,

ressona en el record;

Nadal, si mai arriba,

durà veus a l’estiba.

Nadal, Nadal, ho dic.

Ho dic perquè ho escric.

Jaume Subirana, Rapala.